La gestió de residus consistia a pagar a una persona que recollia aquestes mínimes escombraries casa per casa, se les enduia (segurament amb un carro o anys més tard amb un tractor o un petit camió) i les llençaven a un racó apartat del poble. El cost que tenia l’Ajuntament era només el derivat de pagar aquesta persona, que a més feia altres feines. Era una gestió feta des del punt de vista sanitari, però no tenia en compte l’aspecte mediambiental.

En l’actualitat, el model de consum ha canviat totalment respecte fa 40 anys i el sistema de vida d’ara genera residus en quantitats enormes, molts dels quals són d’un tipus que no existia fa uns anys: a més de les escombraries tradicionals, que en gran part estan constituïdes per matèria orgànica, vidre i llaunes de ferro, ara trobem tetrabrics, envasos de begudes (llaunes d’alumini) i de menjar, paquets de porexpan, bosses, botelles i film de plàstic, piles, pintures, cartutxos de tòner, restes d’aparells elèctrics i electrònics, etc. Molts dels quals tenen característiques que els fan tòxics i nocius per al medi ambient.

Ha crescut la quantitat de residus que generem i al mateix temps, s’ha complicat la seva recollida.

Actualment, hi ha més contenidors i més grans que abans, s’han introduït mitjans de recollida (vehicles especialitzats) i es necessita personal professional tant per transportar les deixalles com per gestionar els equipaments de residus (deixalleria, deixalleria mòbil, abocador, etc).

Els abocadors i altres instal.lacions per al tractament i eliminació de residus incorporen tecnologies molt avançades per a evitar riscos de contaminació de l’entorn.

Una família de tres membres pot generar 1,4 tones de residus a l’any. I aquests residus no desapareixen quan llencem les escombraries al contenidor, sinó que segueixen un procés llarg i complex fins arribar a la seva reutilització o eliminació.

En els darrers anys la pròpia societat, instal.lada a l’estat del benestar ha anat incorporant demandes i exigències de caire ambiental. Tothom vol gaudir avui en dia d’un entorn més net i d’un medi ambient amb un alt nivell de protecció. La legislació també ha evolucionat i hi ha lleis que obliguen les administracions a realitzar la gestió dels residus prioritzant la recollida selectiva, i la construcció d’infraestructures ambientals dotades d’ instal.lacions molt cares, que incorporen mecanismes per a garantir la protecció del medi natural.

I això té un cost, que finalment repercuteix, en part, al ciutadà. La realitat és que les escombraries no desapareixen quan les llencem al contenidor. I no oblidem que els residus els generem nosaltres !!

El cost del servei d’ escombraries.

Els temps estan canviant. I la gestió dels residus també. Tothom en genera i això té un cost que assumeixen les administracions però que repercuteix en el ciutadà. Però que es paga exactament quan s’abona la taxa d’ escombraries?

La taxa d’escombraries és un reflex de la manipul·lació i del procés que segueixen els nostres residus abans de desaparèixer i permet que l’ajuntament pugui prestar uns serveis de recollida i gestió de residus cada vegada més respectuosos amb el medi ambient.

L’import de la taxa que paguem a cada una de les nostres llars perquè ens retirin les escombraries de casa, ve donat per la suma dels preus que cal pagar per que ens recullin les escombraries, les transportin fins a l’abocador, les hi dipositin amb totes les garanties de protecció ambiental, es depurin els lixiviats que generen i es tractin els gasos que emeten en fermentar.

Així mateix incrementen aquests costos la recollida selectiva de paper, vidre, envasos, residu verd i voluminosos i andròmines que s’han de gestionar, segons ordena la legislació de residus, de manera separada a les escombraries.

Aquests costos venen afectats pel nombre d’habitants a que es dóna servei, la dispersió dels nuclis de la població, les diverses recollides que es realitzen, el nombre de contenidors de cada tipus, la quantitat de dies de recollida, el quilometratge que fan els camions, les tones de deixalles i el temps que es triga en recollir-les.

També cal tenir en compte els costos que suposa tenir una deixalleria comarcal i una deixalleria mòbil que visita periòdicament el nostre municipi.

Hem de ser conscients de l’esforç que suposa per a l’Ajuntament i per al Consell Comarcal la recollida de les deixalles que generem a les nostres llars durant la nostra activitat diària i de l’important cost econòmic que això representa. Una família de tres membres pot arribar a tenir tres telèfons mòbils i un de fix. I paga les factures corresponents sense qüestionar-ne el cost, tot i que sigui alt. La recollida de residus és un servei de primera necessitat, com el subministrament d’electricitat, llum o el telèfon.

Els esforços que realitzem tots plegats, ajuntaments, Consell Comarcal i particulars tenen un cost econòmic elevat, però ben segur que valen la pena i que son una inversió per al futur dels nostres fills.